La festa

Cada primer divendres de setembre al voltant de la mitja nit, un riu de punts de llum i cercles de foc serpenteja pels carrers d’Agullent fins a l’ermita de Sant Vicent Ferrer, ubicada en un altiró envoltat de serra. És un ritual d’agraïment que es repeteix ininterrompudament des del 1600.

Després de sopar, agullentines i agullentins s’apleguen a la plaça Major per participar en aquesta processó informal amb música i foc, que es celebra en commemoració del Miracle de la Llàntia. El foc té un paper preponderant. El foc de la vespra de la festa.

FANALETS, FOGUERETES I FALLES

La multitud es concentra a la plaça a l’espera que la banda de música arranque a fer camí. De mentre es van encenent els ciris dels fanalets, alguns elaborats artesanalment i d’altres comprats puntualment a la ferreteria del carrer Major.

Al contacte amb el foc, l’espart de les falles (torxes) s’ataronja. Primer sembla que no arranca, ix fum al començar a cremar-se l’oli que impregna el tros d’esportí fet falla. De sobte, la punta de l’arc s’inflama. I al fer-lo rodar, amb el contacte amb l’aire i la foscor, es formen cercles de llum. Dels tres elements de foc de la nit, els fanalets, les fogueretes i les falles, aquestes darreres a l’actualitat només poden fer la meitat del trajecte. Per raons de seguretat, les falles -que com és lògic deixen anar espurnes- no poden endinsar-se pel camí en zig-zag de l’ermita, entre xiprers i pins assedegats després de tot l’estiu.

DE LA FONT JORDANA A L'ERMITA

Veïns, corporació i visitants emprenen, agermanats per la música i l’ambient festiu, el recorregut entre els carrers del centre històric fins al parc de la Font Jordana, d’on arranca el camí del calvari cap a l’ermita. Ací el pas s’estreteix, la fila de pelegrins s’estiregassa i malgrat que la banda continua tocant, la foscor impregna la romeria de més introspecció. La pendent és elevada però el tram de costera és curt.

Al final del camí, la silueta il·luminada de l’ermita espera als pelegrins. A l’interior del temple es canten els goigs, i els visitants fan filera per untar-se de l’oli de la llàntia del milacre, en aquella part del cos per a la qual reclamen protecció. Mentre, enmig de la replaça, infants i joves reballen els seus fanalets a una xicoteta foguera que es manté encesa al ritme de cadascun dels fanalets que se li llança.

Fanalets i fogueretes romandran vius encara durant diverses hores. Els grups de pelegrins continuen pujant cap a l’ermita com un degoteig. El ritual de la Nit de les Fogueretes es repetix, setembre a setembre, com fa més de quatre-cents anys.

És la Nit de les Fogueretes, possiblement la romeria nocturna més antiga de les terres valencianes.